Burra lex

Ja ho sé: no tinc estudis de lleis, i per tant em puc equivocar si dic que les lleis no funcionen. Però dubto que ens puguin equivocar tants de ciutadans que, com jo, opinen el mateix. Més encara, opinen directament que són estúpides, ineficaces, contraproduents i, a sobre, mal aplicades.
És possible que el jutge Garzón hagi presentat malament la seva causa contra els fets negres del franquisme, i hagi preparat amb proves malgirbades el sumari del cas Gürtel. Errare humanum est, i el jutge Garzón a vegades és molt humà. Però això no treu que a les escoltes telefòniques d’aquest darrer afer es digui el que s’hi diu, que no és pas poc. La realitat és aquesta. I penso –com moltíssima gent– que és de sentit comú que es faci cas a la realitat, als fets, quan es tenen al davant. No volen sempre fets, als tribunals? No es queixen sempre que els calen proves sumarials i desenes de subtilitats més per poder dictaminar? Perquè, és clar, si no, no poden engarjolar immediatament un poca-vergonya que anava l’altre dia en sentit contrari per l’A-7, borratxo i drogat.
Resulta que si et senten a parlar en basc o català passes a ser sospitós de terrorisme (aquí i a França, pel que s’ha vist) i llavors ja et poden aplicar escoltes telefòniques legals. Però si ets un presumpte xoriço amb càrrec públic presumptament responsable d’haver robat presumptament mig país, tota escolta és il·legal a menys que l’hagi autoritzada un togat, que, com tothom sap, és expert en tot i de tot.
Que caldrà passar comptes amb els que han obtingut proves de manera il·legal? Innegable, necessari i just. Però això no ha de ser l’excusa per llençar les proves al femer, i fer possible que uns presumptes delinqüents de gran volada puguin quedar impunes.
No és de sentit comú permetre que el Tribunal Constitucional es mantingui en una situació més que dubtosa respecte a la seva mateixa composició, mentre continua marejant l’Estatut català i altres lleis de gran calibre després de tant de temps.
No és de sentit comú que continuï el degoteig de petits i mitjans xoriços, coneguts multireincidents, que són retornats al carrer per voluntat dels qui apliquen les lleis de manera tan dferent i incomprensible davant de casos iguals i diàfans per a qui n’ha estat víctima.
No és de sentit comú que tingui més protecció i empara jurídica el malfactor, el poca-vergonya, l’impresentable, l’incívic i l’indocumentat que aquell que treballa, paga impostos i es comporta com a bon ciutadà. O potser sí: perquè de gent que treballi n’hi ha cada cop menys; que pugui pagar impostos per rebre problemes a canvi, cada dia n’hi haurà menys; i els bons ciutadans, si encara en queda algun que tingui paciència per ser-ho, no podran ni tenir l’honor de ser embalsamats com el Negre de Banyoles, perquè seria políticament incorrecte.